En aquest bloc trobareu un seguit de contes infantils que permetran desenvolupar la imaginació dels infants a través dels diferents personatges i contextos que apareixen en els relats que presentem a continuació. Així com també, els permetrà adquirir una base considerable per al desenvolupament del llenguatge.

viernes, 12 de octubre de 2012

Contes de Ramon Llull


Títol del conte: L'Agró que s'havia fet vell


Autor: Ramon Llull

Editorial: Barcanova

Any i lloc d’edició: 2004, Barcelona.

Edat: A partir de 5 anys.

Resum del conte: Aquesta és la història d'un agró que sempre ha estat un gran expert amb la pesca però que, actualment, degut a la seva vellesa té força problemes per caçar. Així doncs, s'ajuda del seu enginy i amb l'ajuda del cranc enganya als peixos que es trobaven a l'estany per emportar-se'ls i alimentar-se de la seva pròpia pesca. Ara bé, quan el cranc se n'adona i coneix l'engany de l'agró li trenca el coll i explica als peixos la traïció que els havia fet.

Comentari personal: Després d'haver llegit aquest conte, podem afirmar que al seu darrere s'hi amaga una idea fonamental i de gran importància pels més menuts. El fet d'escoltar la història, pensem que permet prendre consciència als nens i nenes que les mentires tard o d'hora sempre s'acaben descobrint i, per tant, es podran adonar de que és millor dir sempre la veritat abans que ja sigui massa tard i, així, podem evitar el patiment dels altres.






Títol del conte: El corb i la serp

Autor: Ramon Llull

Editorial: Cruïlla

Any i lloc d’edició: 2003, Barcelona.

Edat: A partir de 5 anys.

Resum del conte: Aquesta és la història d'una serp que es menja cada any els fills del corb. Aquest, en veure que no s'atreveix a lluitar contra la serp, se les enginya perquè d'altres la matessin posant prop del riu del rèptil la garlanda d'or i pedreria que la filla el rei havia deixat en un arbre. Posteriorment, els servents de la princesa la van voler recuperar anant on l'havia deixada el corb i, finalment, en trobar la serp, la maten.


Comentari personal: En aquest conte pensem que podem transmetre als infants la idea que, en la vida, és molt important utilitzar el nostre propi enginy per superar determinades situacions dificultoses amb què ens trobem. D'aquesta manera, pensem que els donarem l'oportunitat d'indagar en el seu interior i coneixer-se més ells mateixos tot descobrint què farien per superar els possibles problemes que els pugui aparèixer al llarg de la seva existència.






Títol del conte: L'ós, el corb, l'home i la serp

Autor: Ramon Llull

Editorial: Barcanova

Any i lloc d’edició: 2001, Barcelona.

Edat: A partir de 5 anys.

Resum del conte: La història comença quan un ós, un corb, un home i una serp cauen dins un pou i un ermità els hi treu. Al cap del temps,  l’os li regala un rusc d’abelles i el corb una diadema de la princesa del poble. Però, poc després, va escoltar que la buscaven i el matarien si no l’entregava, llavors l’ermità va encarregar a l’home donar-li la diadema a qui la reclamava, però l’home el va acusar i el van enpresonar. Més tard, la serp va anar a l’habitació de la princesa i va mossegar-la, i al rei quan dormia li va dir que la cura era una herba que tenia un ermità encarcerat (la qual va donar-li la serp). Finalment, el van alliberar i van castigar, com la serp demanava, a l’home que l’ermità havia tret del pou.


Comentari personal: L'ensenyança que ens planteja és que no ens hem de fiar de les dones i els homes de cap de les maneres ja que són uns éssers traïdors. A més a més, ens hem adonat de que cada animal simbolitza alguna cosa i que, per tant, no han estat triats a l'atzar. Així doncs, per exemple, veiem que l'ós simbolitza força, poder i perill; el corb és carronyer però tot i així li duu la garlanda robada de la princesa; la serp simbolitza el dimoni, és a dir, la representació del diable; i l'argenter representa el mal més gran de tots els mals ja que té un prestigi social bastant alt. 









Títol del conte: La Rata i l'Ermità 

Autor: Ramon Llull

Editorial: La Galera

Any i lloc d’edició: 2000, Barcelona.

Edat: A partir de 4 anys.

Resum del conte: Aquesta és la història d'un ermità que, en veure la rata que portava el milà, resa sense parar que li caigués una rata a la falda. En aconseguir el seu objectiu, prega de nou però, aquesta vegada, demana que la rata es converteixi en una bella donzella i, després, tot i oferir-li el Sol, la lluna, el núvol, el vent, les muntanyes i l'home, ella va dir que només volia tornar a esdevenir rata i tenir al seu costat a un bell rat.


Comentari personal: El llegir aquesta coneguda faula als infants creiem que els pot ajudar a prendre consciència de la importància de conformar-nos amb el que cadascun de nosaltres tenim per naturalesa i que no hem de desitjar allò que sabem que no podem aconseguir. A més a més, és important també fer-los adonar de l'actitud que cal adoptar i ajudar-los a acceptar aquesta conformitat amb alegria i satisfacció per tot el que tenen, deixant de banda la tristor de no tenir el que desitjarien.






Títol del conte: El rei, la puça i el poll 

Autor: Ramon Llull

Editorial: Cruïlla

Any i lloc d’edició: 2002, Barcelona.

Edat: A partir de 5 anys.

Resum del conte: La història s'inicia presentant-nos un rei  que tenia dos donzells que cuidaven de la seva persona. Explica que un dia, mentre el rei seia a la seva cadira, un d'aquells donzells estava davant d'ell, i va veure una puça en una vestidura de samit blanc que el rei vestia. Aquell donzell va dir al rei que li plagués deixar-lo acostar per prendre una puça que estava al seu mantell, llavors, el rei li va donar llicència, i el donzell va prendre la puça.Tot i això, el rei va voler veure la puça, i la va mostrar al seus cavallers, dient que era una gran meravella com una bèstia tan petita gosava acostar-se al rei. 
L'altre donzell tenia enveja del seu company, i l'endemà va posar un gran poll en el mantell del rei, i va dir al rei paraules semblants a les que el seu company havia dit. El donzell va donar el poll al rei, i el rei es va esquivar fortament. Aquesta vegada, però, va dir que ell era digne de mort, perquè els seus vestits no guardava de polls; i va fer donar a aquell donzell cent cops.


Comentari personal: Després de llegir aquesta entretinguda faula, creiem que aquesta és un bon recurs  per tal que els infants s'adonin dels desavantatges que sol provocar-nos l'enveja ja que, sovint, ens mou a actuar per impulsos i no ens permet disposar d'un temps de pròpia reflexió abans d'actuar. A més a més, es tracta que els infants s'adonin de que no sempre han de ser ells els triomfadors de tot el que fan, sinó que s'han d'acostumar a veure, viure i alegrar-se de les victòries dels altres.













No hay comentarios:

Publicar un comentario