Contes de Charles Perrault

Títol del conte: Riquet el del plomall

 
Autor: Charles Perrault (12-01-1628/16-05-1703)

Editorial: La galera

Any i lloc d'edició: 1991, Barcelona.

Edat: recomanat a partir de 5 anys.

  

Resum del conte: és una història antiga on una fada ajuda a les dues reines veïnes del seu país a donar llum. La del país de la dreta dóna a llum un nen no gaire agraciat però un gran encisador i, en canvi, la reina del país de l'esquerra dóna a llum una princesa d'alló més bonica, però molt curta. Passa el temps i els infants creixen amb aquestes rareses que els caracteritza, però arriba un dia en què es troben i s'enamoren fins al punt que les seves peculiaritats els acaba unint encara més.

Comentari personal: Creiem que aquest conte endinsarà als infants en una aventura on podran conscienciar-se de la gran diversitat que ens caracteritza als humans i, alhora, es podria utilitzar com una bona eina per tal que entenguin que aquestes diferencies que ens caracteritzen no tenen perque ser valorades negativament, sinó que ens poden servir per apropar-nos més als altres.

Títol del conte: Barbablava

Autor: Charles Perrault (12-01-1628/16-05-1703)

Editorial: Edicions62

Any i lloc d'edició: 2009, Barcelona.

Edat: recomanat a partir de 7 anys.

  

Resum del conte: Barbablava era un noble ric i poderós que es va casar amb una dona jove, a la qual, li va donar una única prohibició: no obrir una determinada cambra del castell. Tot i l'amenaça del seu marit, la jove s'aprofita de la seva absència i es deixa emportar per la curiositat entrant a l'habitació prohibida, on va veure els cadàvers de les anteriors esposes de Barbablava.

Ella fuig i intenta amagar el seu descobriment però la clau de l'habitació és màgica i es taca de sang, de manera que quan Barbablava torna del viatge i veu que l'esposa coneix el seu secret, intenta matar-la. Finalment, però, no se'n surt amb la seva, ja que els germans de la dona venen de visita i degollen Barbablava.

Comentari personal: Pensem que aquest conte permet donar pas a una gran reflexió per part dels infants sobre que l'excés de curiositat porta problemes i, per tant, que sovint és millor sobreviure amb les incerteses i evitar saltar-nos normes o obligacions que ens aportin algun mal.

Títol del conte: La bella dorment

Autor: Charles Perrault (12-01-1628/16-05-1703)

Editorial: Sigmar

Any i lloc d'edició: 2006, Barcelona.

Edat: recomanat a partir de 4 anys.

  

Resum del conte: Una princesa és maleïda per una bruixa: si es punxa cosint, morirà. Una fada intenta treure-li poder a l'encanteri i el reformula dient que en punxar-se amb una filosa, caurà adormida durant cent anys, fins que un veritable petó d'amor la despertarà, que realment és el que aconseguirà el Príncep Encantador després de vèncer diversos perills.

Comentari personal: Segons el nostre punt de vista, aquest conte mostra als nens i nenes la inevitabilitat del destí i, per tant, els permet prendre consciència sobre que realment no sabem què passarà al futur, de manera que fa una mena de crit per gaudir de cada meravellós instant que ens ofereix el dia a dia.

Títol del conte: La caputxeta vermella

Autor: Charles Perrault (12-01-1628/16-05-1703)

Editorial: La Galera

Any i lloc d'edició: 2003, Barcelona.

Edat: recomanat a partir de 3 anys.

Resum del conte: La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta però, abans de marxar, la mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a casa l'àvia, es cruspeix la vella. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta puguin sortir-ne il·leses.

Comentari personal: Per una banda, considerem que l'argument d'aquest conte pot servir als infants per reflexionar sobre els perills que podem trobar-nos a la vida i recordar-los, de la mateixa manera, que no ens podem fiar de tothom que ens envolta, ja que les apariències enganyen. Per altra banda, pensem que el conte se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble amb l'obscuritat del bosc.

Títol del conte: El gat amb botes

Autor: Charles Perrault (12-01-1628/16-05-1703)

Editorial: Laberinto

Any i lloc d'edició: 2005, Barcelona.

Edat: recomanat a partir de 4 anys.

Resum del conte: Aquesta és la història d'un moliner que tenia tres fills, dels quals, al petit només li va deixar en herència un gat màgic, qui va dir-li al seu amo que l'ajudaria a fer-se ric. Vestit amb unes botes, va anar al castell del rei a convidar-lo a visitar el Marquès de Carabàs, nom que es va inventar per al seu amo. El rei accedí i va muntar en la seva carrossa amb la seva filla.

Llavors, el gat va amenaçar els camperols de la vora dient-los que havien de dir que treballaven per al suposat marquès, o se'ls menjaria. Així doncs, espantats per un gat que consideraven embruixat, tots deien al pas del rei que pertanyien al ric Marquès de Carabàs. En arribar a un llac, el gat va fer ficar el seu amo a dins i va començar a cridar que s'ofegava. El rei passava per allà i va ordenar els seus homes que el rescatessin i el vestissin. Impressionat per la riquesa que se suposava que tenia i per l'enginy del jove, va donar-lo la mà de la seva filla i va nomenar el gat conseller.

Comentari personal: Després de la lectura del conte, ens adonem de que hi apareixen alguns dels tòpics dels contes populars, com per exemple, el fill petit que no té herència aparent però que acaba casat amb la princesa, la qual cosa, també es pot llegir com el triomf del mèrit (l'enginy del gat) sobre els diners (l'herència dels altres germans).