En aquest bloc trobareu un seguit de contes infantils que permetran desenvolupar la imaginació dels infants a través dels diferents personatges i contextos que apareixen en els relats que presentem a continuació. Així com també, els permetrà adquirir una base considerable per al desenvolupament del llenguatge.

viernes, 12 de octubre de 2012

Contes de Jean de la Fontaine


Títol del conte: La cigala i la formiga
Editorial: Cruïlla

Any i lloc d'edició: 2004, Barcelona.


Edat: A partir de 3 anys.
Resum del conte: A la faula hi apareix una cigala que després de passar l'estiu cantant, en arribar l'hivern es troba desproveïda d'aliment i va a demanar-li menjar a la seva veïna, la formiga. La laboriosa formiga es compadeix de la cigala, i li regala alguns grans d'arròs, però li adverteix que ha de ser sempre previsora, i que val més prevenir que lamentar.


Comentari personal: Després d'haver llegit aquesta història, entre les membres del grup podem afirmar que al seu darrere s'hi amaga un gran contingut didàctic a nivell moral ja que, en aquest cas, el treball incessant de la formiga es veu recompensat amb la supervivència i la despreocupació de la cigala es paga amb la vida. Així doncs, pensem que és molt interessant presentar aquest tipus de contes a l'infant perquè li mostra una clara idea del funcionament de la vida, és a dir, la recompensa que ens ofereix l'esforç dipositat i el càstig que en certa manera ens mereixem davant una actitud de poc interès.



Títol del conte: El corb i la guineu


Editorial: Cruïlla


Any i lloc d'edició:
 2002, Barcelona.


Edat:
 A partir de 4 anys.


Resum del conte:
 Aquesta és la història d'un corb que estava menjant un tros de formatge mentre una guineu ho veu. Com que volia el formatge va començar a lloar falsament el corb, dient que havia sentit que cantava millor que cap altra au. D'aquesta manera, el corb vanitós no va poder estar-se de fer una demostració del seu cant i, en fer-ho, obre el bec sense pensar-s'ho dues vegades, amb la qual cosa el formatge cau directament a la boca de la guineu.


Comentari personal: Després d'haver llegit aquest conte, considerem que la faula pretén alliçonar els més menuts contra la vanitat i l'adulació dels altres, no sempre basada en qualitats reals. A més a més, ens hem adonat de que el personatge de la guineu té les característiques habituals d'aquest animal a les faules, en aquest cas, que és llesta però enganya, mentre que el corb apareix com ximple.



Títol del conte: La guineu i la cigonya 



Editorial: La Galera


Any i lloc d'edició:
 1994, Barcelona.


Edat:
 A partir de 5 anys.


Resum del conte:
 Aquesta història s'inicia quan la guineu convida la cigonya a dinar a casa seva i li ofereix sopa. Sembla una escena molt bonica però la veritat és que, mentre la guineu se la pren, la cigonya pateix perquè no pot arribar al líquid amb el seu llarg bec. Així doncs, humiliada, convida un altre dia la guineu a casa seva i li ofereix llet en un alt vas, de manera que la guineu no va poder beure-la.


Comentari personal: Segons el que hem llegit, veiem que la faula té un doble missatge. Per una banda, mostra clarament que cada persona té les seves pròpies qualitats i pot arribar a unes determinades fites (simbolitzades pel menjar o els envasos). I per altra banda pensem que també reflexa la idea que no podem fer als altres el que no voldríem que els altres ens fecin. D'aquesta manera, veiem com la cigonya assumeix el paper d'enganyadora habitual de les faules, i com a molts relats, acaba sent castigada per les seves males arts.




Títol del conte: El moliner, el seu fill i l'ase



Editorial: Alpha

Any i lloc d'edició:
 2000, Barcelona.

Edat: A partir de 5 anys.

Resum del conte: Un dia, el moliner va al mercat amb el seu fill,  carreguen la mercaderia a l'ase i van a peu fins que senten com uns veïns es burlen d'ells per anar caminant tenint un transport. El moliner llavors fa pujar el seu fill a l'ase. Una dona comenta que el fill no té pietat del pare vell i aleshores és el moliner qui puja a l'ase mentre el nen va a peu. Però un camperol afirma que és un pare desnaturalitzat per permetre que el fill vagi caminant i s'esgoti mentre ell va tan còmode. Així doncs, decideixen pujar tots dos damunt l'ase, fins que uns homes s'exclamen que són uns maltractadors per carregar tant el pobre animal.

Comentari personal: Segons la nostra opinió, el missatge que s'amaga darrere la faula és que mai es pot contentar tothom i que qualsevol decisió portarà crítiques de la gent o d'algunes persones i que, per tant, cal mantenir-se en les pròpies conviccions.

No hay comentarios:

Publicar un comentario